Una antiga masia rescatada in extremis de l’abandó. Aquest era el gran repte que afrontàvem en la rehabilitació i reconversió d’aquest edifici situat en plena natura en una zona tranquil·la i aïllada de la comarca del Baix Ebre.

Dos edificis units però separats. Un d’ells havia estat habitat i l’altre tenia us d’estable per als animals del camp.

La idea dels nous propietaris era unir interiorment els dos edificis per reconvertir-los en un sol habitatge amb amplis espais oberts i habitacions individuals per a cada membre de la família i zones d’esbarjo per als fills i les celebracions.

Quedava clar que l’escènica arquitectònica i antiga de l’edifici s’havia de conservar i realçar dins la mesura que fora possible. Les parets de pedra, les dovelles de la porta principal d’accés, els pilars de totxana, tot un seguit d’elements molts d’ells ocults a la vista i que vàrem decidir in situ mentre avançava la reforma si els descobríem o es deixàvem ocults.

Un des elements interiors importants en quan a disseny és l’escala principal que uneix la planta inferior amb la superior. Prioritzant la utilització de materials naturals com la pedra seca és va revestir la paret on es recolza la mateixa donant-li continuïtat a la zona de la cuina. Realitzada amb planxa de ferro plegada i acabat còrten vesteix elegantment el vestíbul d’accés.

L’habitatge es distribueix en dues plantes: a la planta baixa s’hi ubiquen la sala d’estar, el menjador i la cuina en un espai diàfan i fluid. També una habitació de cortesia, un bany completament equipat i una sala per celebracions.

La planta superior destinada bàsicament a la zona de nit, esta distribuïda en quatre dormitoris principals i dos banys a més d’una sala d’esbarjo. Totes les estances conflueixen en un gran espai diàfan obert que en un futur albergarà l’estudi i una zona de lectura.

Els exteriors, en continua transformació compten amb una gran pèrgola a la zona del davant i una barbacoa a la part posterior.

Procés

Resultat final